Un poble actiu en un marc incomparable

OLIVER DE LES GARRIGUES

El cant de la terra se’n va cel amunt
És fil de la història i clam de futur.
Estius d’or i flama, hiverns corglaçats,
la terra no enganya si es vol estimar.

Oliver de les Garrigues, arbre rei del meu país,
amb les fulles platejades, amb el tronc tot revellit,
el tresor de les olives és un riu immens d’or fi
que rebenta les fronteres i s’escampa a l’infinit.

Oliver de les Garrigues, or del fi,
Seguirem el teu exemple,
No ens mourem mai més d’aquí.

Josep Vallverdú

OR GARRIGUENC

Entre marges, espones i bancals
feinegen collidores embalbides,
fent lliscar pels seus dits, pluges d’olives,
munyint candeles d’olivers verdals.

El verdós fruit, amb lluors matinals,
L’apleguen fortes mans amorosides,
I esdevé fosc després, com fan els dies,
Per fer-se albades de raigs celestials.

El suc daurat al front de reis ungits
I als peus d’aquell que emprèn l’últim camí
Lluirà com vitralls de santuaris.

Suca llesques de pa, barbes i dits;
Untarà d’or les piques del molí
I cremarà a les llànties dels sagraris.

Pere Bellmunt i Beà

L’OLIVERA

Agita, lleu, el teu respir
la gerdor pura de la saba;
damunt la fulla és un sospir
gement i dolç de rel esclava.

Petita fulla d’oliver,
caliu i empar d’una cabana!
Blanc finestral al vent serè
trèmul de fruita casolana!

Ombra flairosa, cap al tard
que el sol de posta encara mulla;
pau que ara vessa ton esguard
com gerra d’oli caramulla.

En el crepuscle, l’oliver,
translúcid vas, talment traspua,
I es dreça, noble i presoner,
com del teu cos la roba nua.

Joan Duch i Arqués