El cant de la terra se’n va cel amunt És fil de la història i clam de futur. Estius d’or i flama, hiverns corglaçats, la terra no enganya si es vol estimar.
Oliver de les Garrigues, arbre rei del meu país, amb les fulles platejades, amb el tronc tot revellit, el tresor de les olives és un riu immens d’or fi que rebenta les fronteres i s’escampa a l’infinit.
Oliver de les Garrigues, or del fi, Seguirem el teu exemple, No ens mourem mai més d’aquí.
Josep Vallverdú
OR GARRIGUENC
Entre marges, espones i bancals feinegen collidores embalbides, fent lliscar pels seus dits, pluges d’olives, munyint candeles d’olivers verdals.
El verdós fruit, amb lluors matinals, L’apleguen fortes mans amorosides, I esdevé fosc després, com fan els dies, Per fer-se albades de raigs celestials.
El suc daurat al front de reis ungits I als peus d’aquell que emprèn l’últim camí Lluirà com vitralls de santuaris.
Suca llesques de pa, barbes i dits; Untarà d’or les piques del molí I cremarà a les llànties dels sagraris.
Pere Bellmunt i Beà
L’OLIVERA
Agita, lleu, el teu respir la gerdor pura de la saba; damunt la fulla és un sospir gement i dolç de rel esclava.
Petita fulla d’oliver, caliu i empar d’una cabana! Blanc finestral al vent serè trèmul de fruita casolana!
Ombra flairosa, cap al tard que el sol de posta encara mulla; pau que ara vessa ton esguard com gerra d’oli caramulla.
En el crepuscle, l’oliver, translúcid vas, talment traspua, I es dreça, noble i presoner, com del teu cos la roba nua.
Cookie policyThis website uses cookies, both its’ own and those of third parties, to collect statistical information about your browsing usage and show you advertising related to your preferences, generated from your browsing patterns. If you continue on surfing, we will consider you are in acceptance of its use. Més informació.